Intenta no pensar en crisi,
corrupció, prima de risc, inflaccció, retallades, atur, desnonaments,
indignats, vagues.
Així es dibuixa el panorama
per a tots aquells a qui acull aquesta península folklòrica. Un panorama moix,
on arrel de la crisi han començat a sorgir - com si d'un hashtag en plena
efervescència es tractès- centenars de "gurus-futuristes" que ens fan
pair cada dia una visió diferent del nostre futur. Esperançador; tenebrós. I al
bell mig de la situació, nosaltres, el joves, latents. Sense fer ni desfer. O
si? Son temps difícils per aconseguir formar-se per ser un bon profesional: el
descontent, la manca d'ajudes i beques o un atur juvenil amb una taxa d'un 56%
no faciliten la tasca, ni els ànims!
Què hem de fer de tot plegat? La passió, la creativitat, la iniciativa - fins i tot en moments com els que vivim- han d'ésser el motor del nostre vaixell per arribar a port segur, amb la satisfacció d'haver fet de la nostra vida una experiència positiva, del nostre treball una aportació a aquest món; de la nostra ànima un valor afegit. "Només hi ha una cosa que fa impossible un somni: la por al fracàs" ens diu P. Coelho. I amb aquest missatge al cap hem d'arrencar el vol i treure el millor de nosaltres en totes les nostres accions. Tenim un futur que millorar, un present que treballar.
"Intenta no pensar en un ós blanc", li va
dir el seu germà al jove Tolstoi. I Aquest no ho va poder aconseguir. Per molt
que lluitem contra una idea, aquesta cada cop es fa més insistent i no para de
tornar al nostre cap. El nostre ós te cara i ulls de desesperança, de por i de
pesimisme. Per aconseguir les forçes i l'ànim d'empendre
necessitem un pintallavis vermell passió que ens faci sentir bé. Cada dia.
Intenta no pensar en nous
projectes, en crear, en millorar, en aprendre, en que tot el que és bó esta per
arribar. Intenta no pensar en motivació, en emprendre, en vocació, en
creativitat. I ara, no ho intentis. Fes-ho. Acta Non Verba
